Abella i flor

Què ens diuen les ABELLES?

Les abelles són els principals exponents d’un grup d’insectes dits polinitzadors. Aquests animals són els missatgers genètics de la natura per la gran majoria de plantes amb flors, col·laborant molt activament en la salut de les comunitats vegetals i la diversitat botànica, que -recordem- és la base de l’alimentació de la majoria d’èssers vius de la Terra.

Degut als molts canvis que afecten al medi; canvi climàtic, tècniques agrícoles intensives, gestió forestal, noves malalties fins ara desconegudes a Europa i Amèrica i a la seva importància com a polinitzadors, les abelles estan tenint una visibilitat pública molt gran.

Un nou arquetip de la protecció de la natura, bàsic en la producció directe del 30% dels nostres aliments i en més d’un 70% de tota la polinització silvestre.

Cada vegada més eixams busquen refugi a estructures d’edificis i construccions humanes i aquestes comunitats d’abelles disfruten d’una salut que ni a l’apicultura comercial veiem, essent més vigoroses i més productives. Els resultats d’anàlisis fetes a mels d’abelles urbanes mostren una absència de contaminants que en medi rural costa trobar.

Creant un paral·lelisme, les abelles estarien actuant com el boxejador que no vol rebre més cops del seu contrincant i es llença als seus braços per neutralitzar el seu atac.

 

 

 

 

 

 

 

 

Productes

Què APORTEN les abelles al HUMANS?

Els beneficis de les abelles són apreciats i estudiats des de l’orígen de la civilització.

En el medi s’encarreguen de la polinització potenciant la diversitat i la producció d’aliments. La mel ha estat el primer dolç que ha conegut la humanitat i les abelles ens fan aportacions com cera, la pròpolis, la geleia reial, el polen, l’apitoxina...

Pel que fa a l’espectre emocional l’abella reconnecta a l’humà amb el medi, les estacions metereològiques, el vol, l’esperit salvatge i la col·laboració amb un medi molt extens.

Una de les aportacions més poderoses que ofereixen les abelles és l’experiència directa i controlada amb l’emoció més bloquejant, la por.

 

 

 

 

 

 

 

 

Abella i flor

l'APICULTURA, perquè URBANA?

Les abelles JA SÓN URBANES!, des de fa temps hi ha molts eixams convivint amb nosaltres, la prova en son les desenes d’eixams que es retiren de fanals, arbres i vehicles a les ciutats totes les primaveres. A més, els darrers anys s’ha notat un augment molt important d'eixams urbans, degut als grans danys que estan patint en el seu entorn natural a causa de l'ús abusiu de pesticides i altres pràctiques poc saludables.

És al nostre pais que a la pràctica de l’apicultura urbana s’hi han posat obstacles, en gran part pel desconeixement i falta d’interès. No passa així a ciutats com Paris, Londres o Berlin.

A les ciutats, les abelles treballen assegurant la presència de flora espontànea, necessària per a la fauna urbana.

Ens serveixen de bioindicadors, ja que recol·lecten d’una amplia superficie. Amb una caixa d’abelles podem tenir una percepció molt real de l’estat del barri a nivell ambiental.

A moltes ciutats com Berlin o Sydney, hi ha casos d’empreses que comercialitzen la mel elaborada a apiaris urbans, tot col.laborant a l’economia local.

L’apicultura és una afició desestressant molt potent, esdevenint una eïna de control i gestió de les emocions que s’adequa a la necessitat de la societat en que vivim.

A mès, ens permet apropar a projectes educatius, reinsertius i capacitadors, gestionant comunitats d’abelles als mateixos centres educatus com és el cas de Suissa, on les escoles dispossen d'entre 4 i 8 arnes, molt sovint gestionades per personal municipal.

 

 

 

 

 

 

 

Abella i flor

En què ens BENEFICIEM humans i abelles al COOPERAR?

Les abelles (i altres insectes similars) han evolucionat paral·lelament amb les plantes dites espermatofites (que fan flors): aquestes plantes necessiten 'algú' que transporti el polen de flor a flor, i els insectes polinitzadors s'alimenten del que les plantes 'paguen' per aquest servei en forma de nectar.

Si les abelles desapareixessin, també desapareixerien moltíssimes plantes que les necessiten per a la seva reproducció. I a continuació, moltes especes animals, incloent-hi la humana, seguirien el mateix destí.

La col·laboració entre humans i abelles és gairebé tan antiga com la ramadería. Hem observat les seves necessitats, detectat els millors espais on fer l’arna, amb aigua i floracions abundants, i hem après que si els hi facilitem, produeixen molt més del que necessiten per elles.

Podriem dir que en la relació humans-abelles, els oferim 'casa', transport a zones més apropiades segons l'estació de l'any, i atenció veterinaria. En aquestes condicions més favorables per a elles, les abelles produeixen per a naltros mel i, a més, també cera, polen, propolis, geleia reial i apitoxina.

Gràcies a aquesta relació, les abelles han arribat gairebé a tots els racons del món, col.laborant amb una perfecció admirable a la polinització de totes les plantes que s’han fet a elles. Així doncs, la col.laboració entre humans i abelles, genera un nou beneficiari, el medi vegetal, que al mateix temps ens beneficia a humans i abelles, resultant una simbiosi perfecte.

Actualment les abelles pateixen moltes agresions a causa de l'ús indiscriminat de pesticides (particularment els dits 'neonicotinoides'), el canvi climàtic (que dificulta la seva feina, propaga paràsits i depredadors), i a vegades una gestió inadequada. Tot això es tradueix en el que s'ha batejat com CCD (Colony Collapse Disorder, problema del col·lapse de colònies) i que està produint una important disminució en el nombre d'abelles (i d'altres polinitzadors) arreu del món.

En aquesta situació, les ciutats i pobles esdeven 'oasis' per a les abelles.

A les ciutats, les abelles treballen assegurant la presència de flora espontànea, necessària per a la fauna urbana.

Ens serveixen de bioindicadors, ja que recol·lecten d’una basta superficie. Amb una caixa d’abelles podem tenir una percepció molt real de l’estat del barri a nivell ambiental.

A moltes ciutats com Berlin o Sydney, hi ha casos d’empreses que comercialitzen la mel elaborada a apiaris urbans, col.laborant a l’ economia local.

L’apicultura és una afició desestressant molt potent, esdevenint una eïna de control i gestió de les emocions que s’adequa a la necessitat de la societat en que vivim.

 

 

 

 

 

 

 

¿Com podem ajudar?

 

Abeurador Hotel de polinitzadors

 

Sembrar plantes de flors. Proporcionar-los-hi aigua. Apadrinar ruscos urbans. Construir 'hotels' de polinitzadors. Esdevenir apicultor urbà.